Un bon escriptor....

Què fa un escriptor quan es posa davant l’ordinador, perquè ha d’escriure una historia, i no li surt res? Es desespera?

No, un bon escriptor no es desespera.

Un bon escriptor sap que la inspiració ve quan ella vol, no quan tu la necessites.

Un bon escriptor és aquell que sempre duu un paper i un bolígraf a sobre.

Un bon escriptor ha d’estar disposat a interrompre qualsevol mena d’activitat si la inspiració arriba; si cal, escriure a sobre de la rentadora mentre està al lavabo, o entrar a un bar, demanar a un cafè i mentre arriba escriure, o que està fins i tot preparat per seure al terra del carrer, si cal.

Un bon escriptor és aquell que primer, i SEMPRE, escriu les seves històries a mà, i no és fins que estan escrites que les passa a ordinador.

Un bon escriptor està sempre disposat a llegir i rellegir els seus textos, tatxant frases, afegint-ne unes a sobre de les altres, i que de cada història en fa uns trenta esborranys previs.

Un bon escriptor presumeix de les seves històries, però amb modèstia.

Un bon escriptor mai s’avergonyeix d’una obra seva, ja que sap que qualsevol cosa creada ja és especial.

Un bon escriptor es preocupa de que la seva obra recorri el món, i no dels diners que guanyarà cada cop que algú la llegeixi.

I un bon escriptor, per suposat, ha de ser capaç de fer riure, plorar, de distreure a una persona que té un mal dia, d’absorbir  a algú tant de manera que sigui incapaç de deixar la història, que faci que et sentis identificat amb els personatges, de fer-la divertir, de fer que aquesta persona l’única cosa que desitgi és acabar el que està fent per tornar a la lectura...

Perquè en definitiva, si a algú al llegir un llibre no li passa cap de les coses mencionades en l’últim punt, el millor que pot fer és buscar-se un altre llibre.

Ah, i per tot això i més, jo mai seré un bon escriptor.


Irene Ortega.

A tots els que aspireu a escriure... (: