De moment, en Rudy i la Liesel feien via pel carrer Himmel sota la pluja. Ell era el sonat que s'havia pintat de negre i havia derrotat el món.
Ella era la lladre de llibres sense paraules.
Però, creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel les agafaria amb les mans com els núvols i les escorreria com la pluja.
Markus Zusack.
A la Mar i a la Fran, sense dubtar-ho.
És el proper llibre que vull lleguir, me l'han recomanat moltíssim!
ResponderEliminarLídia, t'encantará, es el millor llibre, per a mi, i això que m'he n'he llegit una bona biblioteca!
ResponderEliminar